diumenge, 8 de maig del 2016

L'avantatge del multilingüe

En una entrada de blog sobre bilingüisme, l'investigador en neurociència del BCBL (el Centre Basc de Cognició, Cervell i Llenguatge) Jonan* Duñabeitia afirma que: "[...] bilingües y monolingües somos más parecidos de lo que se creía inicialmente, excepto por el hecho nada trivial de que las personas bilingües pueden comunicarse en más de una lengua. Y este hecho en sí mismo constituye la grandeza del bilingüismo, y la auténtica ventaja de las personas bilingües"**. Estic d'acord amb ell que el cervell de monolingües i multilingües és molt semblant, amb el que això comporta en relació a malalties, regulació personal, etc. I també estic d'acord, és clar, que poder comunicar-se en més d'una llengua és un avantatge. Ara bé, discrepo profundament amb ell que aquest sigui l'autèntic avantatge dels qui parlen (parlem) més d'una llengua. N'hi ha d'altres, però per mi el gran avantatge és una major capacitat d'entendre la realitat, el món.

Declinaria aquesta capacitat en tres vessants íntimament relacionats però lleugerament diferents (i, mira, una cosa que tenim els multilingües, o si més no aquesta que escriu, és discriminar petites diferències). El primer és que parlar més llengües implica tenir més cabal total de vocabulari però també poder cobrir més elements per designar. Cap llengua, per propera que sigui a una altra, hi és idèntica pel que fa a conceptes i realitats designats, bé perquè són desconeguts pels parlants que l'usen, bé perquè difereix la importància que tenen en la cultura vehiculada en aquella llengua. Per exemple, la quantitat de vocabulari patrimonial associat als bolets en castellà, una cultura eminentment micòfoba, respecte del català (o el basc), cultura micòfaga. No és només que molts bolets per als quals en català hi ha un nom específic siguin desconeguts en el domini lingüístic castellà (que sí que a tot arreu se'n fan, de bolets quan plou, però no se'n fan els mateixos ni el mateix bé de Déu), és que alguns que sí que tenen presència passen desapercebuts als ulls dels parlants perquè són irrellevants i tant els fa un com l'altre. Com quan els de ciutat anem a pagès i allà on hi ha una alzina, un roure, un freixe... nosaltres hi veiem simplement un arbre. Només veiem el que té importància per a nosaltres. Per això, per exemple, si la llengua L1 té nom per a les realitats A (a1), B (b1), C (c1), D (d1), F (f1), G (g1), H (h1) i I (i1) i la llengua L2 en té per a A (a2), B (b2), D (d2), E (e2), H (h2), I (i2), J (j2), K (k2), és a dir vuit realitats cadascuna, el parlant multilingüe L1-L2 no reconeixerà vuit realitats (per a què tindrà paraules en totes dues llengües), sinó algunes més; per a l'exemple fictici que plantejo en reconeixerà onze, algunes amb presència en totes dues llengües, d'altres només en una: A (a1 i a2), B (b1 i b2), C (c1), D (d1 i d2), E (e2), F (f1), G (g1), H (h1 i h2), I (i1 i i2), J (j2), K (k2).

En adquirir una paraula (adquirir-la realment, no només saber que existeix i tal dia farà un any), com a parlant em veig obligat a fer l'esforç de copsar i interioritzar les característiques diferencials de la realitat designada per ser capaç, posteriorment, d'establir la relació entre realitat i mot. És a dir, que quan em trobi la paraula saber a què es refereix i que quan trobi la realitat sigui capaç de diferenciar-la de la resta de realitats per assignar-hi la paraula en la llengua en què té correlat.

Complementària a aquesta primera pota hi ha la segona: la mateixa realitat pot ser segmentada de manera diferent en una llengua i en una altra. El mateix es pot classificar de manera diferent. En el cas dels colors és clar: cada llengua posa el límit de què pertany a un color i què a un altre en punts diferents i fa les agrupacions que considera adients. Vol dir que els uns veuen més colors que els altres o que els veuen de manera diferent? No. Significa, simplement, que el que prenen com a element per diferenciar varia i, per tant, la seva percepció subjectiva, la seva construcció del món dins el seu cap és diferent. Per tant, quan, com a bilingües, adquirim sistemes de segmentar la realitat que no coincideixen plenament, aprenem, d'una banda, que no hi ha una manera unívoca de veure les coses i repartir-les i, d'una altra, com en l'argument anterior, ens entrenem a percebre algunes característiques, que faran que gestionem més informació del món que ens envolta i que en siguem conscients.

No només els colors, també els sentiments. Perquè estimar no és el mateix que querer, per exemple. Distribucions diferents sobre un mateix conjunt que fan que el parlant bilingüe acabi sent més conscient dels matisos de la gradació. I sí, això no sempre és bo. De vegades, és millor viure en la inconsciència. Però en abstracte és un avantatge. Més flexibilitat, podríem dir-ne.

I aquesta flexibilitat a entendre que les coses es poden fer de diverses maneres lliga amb la tercera, i última, pota a què em referia. No és només amb el contingut semàntic, és també amb l'estructura de la llengua i en com hi ha recursos molt diversos per vehicular el mateix. Què presentem primer, la informació coneguda perquè el parlant se situï o la nova que volem destacar? Fem que el punt de referència sigui qui parla, qui escolta, tots dos, algú extern...? Penseu, per exemple, en anar/venir i ir/venir; en català, anar sempre és extern a emissor i receptor, mentre que en castellà, ir és extern a l'emissor. O que determinades accions es presentin com a transitives en una llengua i com a intransitives en una altra. O si el que marquem en una transitivitat és el complement que rep l'acció directa (en alguns casos en català) o marquem el subjecte de qui fa aquella acció (en euskara, amb el cas ergatiu, més conegut pels euskalduns com a nork). Un multilingüe té interioritzat que hi ha diverses perspectives i estratègies i és capaç de canviar d'una a una altra sense que això sigui un drama insalvable. Té assumit, doncs, que el món es pot encarar de manera diversa perquè diversos som els individus que el poblem.

Aquest és l'avantatge real, el gran gran avantatge dels qui posseïm més d'una llengua: més flexibilitat i més capacitat d'entendre el món (i de construir-lo, però això ja seria tema per a una altra llarga entrada).

Quan Duñabeitia diu "las personas bilingües pueden comunicarse en más de una lengua" suposo que vol dir que es pot parlar amb més gent, perquè afirmar que si coneixes dues llengües pots comunicar-te en dues llengües és una tautologia. Vaja, com dir que si tens dues mans et pots posar dos guants (un a cada mà) i no només un alhora. L'afirmació que més llengües permeten parlar amb més persones i considerar això el gran avantatge del multilingüisme és, de fet, enganyós. Un monolingüe que parli una llengua amb molts parlants o molt difosa (posem per cas, anglès o castellà) es podrà comunicar amb més gent que un bilingüe que parli dues llengües amb pocs parlants, per exemple, algú que parlés ñe'engatú (30.000 parlants) i tunebo (uns 7.000 parlants), dues llengües d'Amèrica del Sud. El suposat avantatge numèric del multilingüe desapareix, però es manté intacte l'avantatge cognitiu i perceptiu que exposava. Atès que els avantatges del multilingüisme constatats per la ciència han de ser els mateixos siguin quines siguin les llengües considerades (si no, entrem en el camp de la sociolingüística, la política lingüística... i ens allunyem de l'enfocament científic de què partíem), el numèric no és, òbviament, un avantatge real, perquè serà molt divers, o fins i tot mentida, segons les llengües considerades. Però sí que ho són la flexibilitat i la capacitat d'entendre el món.


* Jonan és la forma que aquest científic usa al seu compte personal de Twitter i, per tant, dedueixo que és el seu nom, per més que oficialment estigui inscrit com a Jon Andoni i així sigui com se'l presenta habitualment.
** Traducció: "[...] bilingües i monolingües som més semblants del que es pensava inicialment, excepte pel fet gens trivial que les persones bilingües es poden comunicar en més d'una llengua. I aquest fet en si mateix constitueix la grandesa del bilingüisme, i l'autèntic avantatge de les persones bilingües".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada