diumenge, 14 d’agost de 2016

Militàncies perquè res no m'és aliè

Llegint una entrada del blog de Dani Saralegi Aristu (https://dslegi.com/2016/08/13/ser-joven/), hi he trobat dues frases que m'han fet pensar. Tota l'entrada, com d'altres del mateix blog, m'ha fet pensar sobre moltes coses, però aquestes dues frases en concret m'han servit de pal de paller per bastir amb una certa coherència el pensament. "Militaba para poder decidir mi futuro, como persona y como comunidad de personas, porque todos los pueblos tienen el derecho a poder decidir. [...] Y sigo militando para que este pueblo pueda decidir su futuro más pronto que tarde."*

Generalment, entenem militar com el fet de pertànyer a una organització política, especialment un partit, o, en menys mesura, un sindicat. I donem per fet que pertànyer implica participar activament en les seves activitats. Aquelles coses que, quan hem estat membres d'una d'aquestes organitzacions, hem fet en alguna mesura: fer reunions, fer trucades, ensobrar, encartellar, anar a manifestacions, cridar, encadenar-nos, passar por, encarar-nos a l'autoritat i dir fins aquí i ja n'hi ha prou, alçar la veu davant les injustícies... En resum, treballar i dedicar temps i esforç personal, sovint també recursos econòmics o materials d'altres tipus, per tirar endavant un projecte. Que no canviarà el món però que sí que el canviarà, perquè tota pedra fa paret i moltes gotes fan un ciri.

Dic generalment perquè, de fet, no és com crec que caldria entendre el mot militar. No s'hauria de limitar a la participació dins d'una organització. Potser, molt probablement, ni tan sols a la participació al voltant d'una organització. Les organitzacions només haurien de ser estructures que facilitessin les actuacions i fessin que moltes petites actuacions individuals tinguessin un resultat més alt que la seva simple suma. Però que mai no esdevinguessin una cotilla o un ganivet que talla les ales. I, molt menys, que s'aprofitessin dels individus per a seguir existint com a estructura. En definitiva, que el que hauria de ser un element al servei dels individus i de la ciutadania acabés sent un element que s'autojustifica i al servei del qual estan els individus i la ciutadania.

I això és el que ha acabat passant amb els partits, i sindicats, tradicionals i apunta que passarà amb d'altres de creació recent que han paït molt ràpid la mel del poder i la comoditat del cul a la poltrona. Quan no tens bona fusta, ni unes conviccions serioses, t'acabes assemblant a allò que deies que odiaves. Pots seguir fent els discursos que vulguis, però són paraules buides de revolucionari d'autofoto. I s'agafa abans un mentider que un coix.

Què és militar, doncs? Participar activament en el canvi que vols veure. No amb simples paraules en un discurs. Amb petites o grans accions, però amb accions que, sovint, requeriran paraules i estructurar un discurs. Així, per exemple, si pretenc que visquin (i no simplement sobrevisquin, que en alguns casos ja seria un objectiu per lluitar-hi) dignament tantes cultures com sigui possible i les llengües que les vehiculen, l'opció que tinc és denunciar activament els atacs que pateixen, combatre'ls i ajudar a crear espais que permetin que aquelles cultures es visquin amb absoluta normalitat. No diria fer meus els seus problemes, perquè com a humana, els seus problemes també són meus. O ho haurien de ser. Houmani nihil a me alienum puto ('Res humà no m'és aliè'), deia Publi.

Estrictament, el diccionari així m'ho ha confirmat, militar no és només allò que tendim a pensar que és. Deixant de banda el fet de servir en la guerra (primera accepció al DIEC), militar és "participar activament en un moviment polític, ideològic, artístic, etc.", de què la forma més habitual seria la relacionada amb una organització política o un sindicat ("especialment ésser membre actiu d'una organització política o sindical"), però no exclusivament (aquesta és la segona accepció). I també ser un factor favorable o desfavorable per a algú o alguna cosa (tercera accepció). I és això que és el que, per mi, és militar: participar activament en un moviment d'algun tipus per ser un factor que incideixi a aconseguir els objectius.

Fins avui, sovint deia "quan militava...", en passat, perquè també circumscrivia el verb a l'acció en una organització. Però no, fet i fet, milito. Cada dia. Quan faig adonar-se algú que els acudits masclistes no tenen cap gràcia, estic militant. Quan esmeno un text en què els topònims arriben en castellà, en francès o en anglès (topònims que no tenen forma tradicional en català) i els retorno a la forma original en occità, en basc, en asturià, en gallec..., estic militant. Quan, a risc de convertir-me jo mateixa en objectiu, faig costat a algú a qui ataquen per ser qui és, per ser com és o per pertànyer a la cultura a què pertany, estic militant. Perquè militar són petits actes de militància. La lluita es guanya i el món es canvia urna a urna, carrer a carrer, tuit a tuit i no acotada de cap a no acotada de cap.

Algú em va dir una vegada que militar era una paraula molt lletja. Per etimologia. Perquè té un ètim militar, de soldats, de guerra. Té raó. (Tens raó, que sé que potser em llegeixes, o no.) Però no en tenim cap de millor (si la tens, benvinguda sigui; de la teva llengua em serveix i ja la faré nostra, naturalitzant-la en la meva llengua) i fins que el món no sigui un lloc on ja no calguin els combats perquè regnin la pau i l'harmonia, em cal militar, ens cal militar.

Per això, puc subscriure fil per randa, lletra per lletra els mots de Dani Saralegi: "Militava per poder decidir el meu futur, com a persona i com a comunitat de persones, perquè tots els pobles tenen el dret a poder decidir." I puc parafrasejar-lo i dir: "I segueixo militant perquè tothom pugui decidir el seu futur, com a persona, com a comunitat de persones i com a poble."

Militava i militaré fins que ja no ens calgui militar.

*Traducció per als qui no llegiu castellà: "Militava per poder decidir el meu futur, com a persona i com a comunitat de persones, perquè tots els pobles tenen el dret a poder decidir. [...] I segueixo militant perquè aquest poble pugui decidir el seu futur més aviat que tard."

Cap comentari:

Publica un comentari